VÍDEO D'UN GLOBUS AEROSTÀTIC



En el vídeo es pot visualitzar com inflen el globus i les parts d'un globus,vídeo que va acompanyat d'una explicació d'un pilot professional de globus aerostàtic.

FUTUR






En quant al contingut del futur del globus aerostàtic, segons una mica de cada una de les font citades anteriorment; Wikipèdia(pàgina web); Enciclopèdia Encarta; Gran Larousse Català i el llibre especialitzat en el tema: aviones de todo el mundo; el cercat és el següent:

El globus al principi, quan es van construir, van ser construïts perquè no hi havia res que pogués volar i perquè això era alguna cosa nova per la història.
Antigament es van començar a utilitzar per a algunes guerres, o per visualitzar a l’enemic, etc.
Ara com s’ha perfeccionat el món de l’aviació la majoria d’objectes voladors són molt millors que el globus aerostàtic per a fer tota mena de funcions que el globus aerostàtic no podria realitzar, i per tant, no serà un futur el fet de tenir un globus aerostàtic per controlar els territoris, ni molt menys per les guerres.

Des de fa temps ha anat variant i trobant-se altres utilitats per els globus aerostàtics. Una de les funcions, és el fet de que se l’ha utilitzat en la narrativa, en l’obra de Julio Verne (la vuelta al mundo en 80 días), i aquesta utilitat pot seguir sent un futur pel globus aerostàtic.
Una altre utilitat del globus aerostàtic és la que consisteix en fer que el globus aerostàtic sigui un esport, que aquesta funció del globus és un bon futur per a ell encara que molta gent no sàpiga que és un esport com qualsevol altre, però també passa amb altres esports això que no se’ls conegui.
Una altre aplicació del globus aerostàtic és utilitzar-lo com una estació meteorològica, funció que ja fa temps que fa el globus aerostàtic i que pot continuar fent.

La següent, i molt important, és el fet d’utilitzar el globus aerostàtic per a fer publicitat. En una campanya publicitària hauria d’haver de tot tipus de publicitat, i una de les maneres de fer publicitat podria ser aquesta.
La funció més important que poden realitzar els globus aerostàtics, i amb la que no s’oblidaran, és utilitzar els globus com a turisme. En molts llocs ja fan viatges amb globus i hi ha un munt de paisatges que es poden contemplar d’aquesta manera. Aquesta és una manera de que la gent s’interessi pels globus aerostàtics, i un futur molt encertat pels globus.

FUNCIONAMENT





Pel que fa al funcionament d'un globus aerostàtic,segons el Gran Larousse Català diu el següent:

Els globus aerostàtics no es poden dirigir, i per tant, es deixen endur pel corrent d’aire.
Un globus aerostàtic consta de: un receptable flexible de teixit impermeable, s’inflava tradicionalment amb hidrogen o amb heli i estava obert per la part inferior. A la part inferior hi ha una cistella o barqueta que és la part on van els passatgers del globus, i que va agafada amb unes cordes o cables al globus.

Els globus funcionen d’una manera molt senzilla. Un cop es té el globus inflat, el globus puja per l’anomenat principi d’Arquímedes on diu que la seva força ascensional és igual a la diferència entre el pes de l’aire que desplaça el globus i el pes del mateix globus. És per aquest fet que el globus puja, i quan el globus es queda quiet és quan la seva força ascensional i el seu pes són iguals.
Per ultrapassar l’altura ja aconseguida, el tripulant ha d’alleugerir el globus llançant llast.
Si el tripulant vol que el globus descendeixi, només ha d’obrir una vàlvula per la qual s’escapa el gas i d’aquesta manera el pes serà major que la força ascensional i el globus podrà baixar .
Si en baixar es vol disminuir la velocitat del descens, el tripulant únicament ha de desllastar el globus.

Actualment hi ha molts globus que funcionen amb cremadors de combustible gasós i que s’inflen amb l’aire que escalfen aquests cremadors. Aquests tipus de globus s’utilitzen per l’ús esportiu, i per la mateixa funció que els d’hidrogen, heli, etc, que s’ha explicat abans.
També hi ha globus que tenen un forat i els que abans s’han explicat fan obrir aquesta obertura a l’hora de descendre.

Els globus aerostàtics oberts inflats amb heli o hidrogen, poder portar grans carregues de pes.
Els globus tancat sobrepressuritzats tenen un volum constant en el moment de pujar, i després poden mantenir-se més d’un any a la mateixa altura.

EVOLUCIÓ

Segons la Wikipedia(pàgina web), el llibre “aviones del mundo” i l’Enciclopèdia Encarta; l’evolució dels globus aerostàtics és la següent:

Noves investigacions diuen que el 8 d’agost de 1709 un sacerdot del Brasil, Gusmao, va fer la primera demostració en que va elevar un globus d’aire calent. Això significaria que en 74 anys no hauria progressat el descobriment del globus; perquè els germans Montgolfier també van fer els seus globus amb aire calent. El gobus s’omplia amb aire calent i com l’aire calent puja, feia pujar el globus.

Després, al mateix any del descobriment del globus d’aire calent del germans Montgolfier, el francés Jacques Alexandre César Charles, va fer un globus amb hidrogen en comptes d’aire calent. Aquests van ser canvis en el component que se li fica internament al globus per que pugui volar.

Els següents canvis que es van realitzar van ser canvis en el material extern. Es van començar a fer globus amb roba.

Tot seguit es va ficar un nou component en els globus aerostàtics, aquest component és molt important i encara s’utilitza. Estem parlant dels cremadors; que encara s’utilitzen, i que van ser molt importants perquè així es podia dirigir una mica més el globus aerostàtic.

Després, poc a poc s’han seguit canviant coses. S’han fet globus amb cremadors de butà i propà, d’hidrogen, heli, amoníac o metà entre altres. S’han fet globus amb diferents teixits; amb obertura o sense; la cistella; etc.
Sense dubte, el canvi més gran que va experimentar el globus aerostàtic va ser el descobriment del dirigible. En el moment que es va descobrir el dirigible es va deixar de banda al globus aerostàtic perquè el globus no es podia dirigir.

ORÍGENS


Segons el llibre "Aviones de todo el mundo"(2ª edició:1986), que és un llibre especialitzat en avions i tota mena d'objectes voladors; i per tant, en els globus aerostátics,es diu el següent:

El globus aerostàtic va fer la seva aparició universal al 1783. Durant tot aquest any es van fer una pila de canvis en els globus impressionant.
El descobriment del globus, es va fer gràcies als germans francesos Joseph Michel i Jacques Étienne Montgolfier.(dada també contrastada amb la Wikipedia(web) i el llibre de tecnologia de 4t d’ESO).

Els Montgolfier eren els propietaris d’una fàbrica de paper i van fer el seu descobriment gràcies a aquest fet. Van deduir el vol dels globus aerostàtics perquè al ficar boces de paper sobre la xemeneia, les boces s’aguantaven i pujaven.
Al veure aquest fet van veure la força ascensional que portava el fum (principi d’Arquímedes), i van pensar que si això ho feien ficant, el que ells consideraven gas, en un superfície molt més gran, aquella superfície pujaria i volaria.

Després de fer una pila d’experiments, on anaven augmentant la mida de la superfície, van arribar a construir un globus de 10 metres de diàmetre, i un pes de 226 quilograms (Dada del pes trobada a la Wikipedia). Aquest va ser al primer globus que van aconseguir que volés. Va ser construït de paper i tela (paper i cotó: llibre de tecnologia; paper i lli:Wikipedia), i es va provar el 4 de juny de 1783 a la plaça del mercat de Annonay. Van omplir el globus amb l’aire calent d’una foguera que van fer amb llana i palla. El globus va arribar a uns 2000 metres d’alçada i li van ficar el nom de “Mongolfiera”.

Després de l’èxit del seu primer globus, van tornar a fer un altre, però en aquest van ficar-hi tripulant, tot i que una mica estranys. Els tripulant del 2n globus van ser: una ovella, una oca i un gall; el globus es va enlairar el 19 de setembre.

En només 2 mesos, el 21 de novembre, van aconseguir fer un altre disseny de globus en el que, per fi, va portar tripulant humans. Aquesta va ser la data i l’invent que va quedar marcat com el dia de la creació del globus aerostàtic. Els Montgolfier van exposar el seu tercer globus davant de Lluis XVI i de Mª Antonieta. Al globus van pujar un professor de química, Pilatre de Rozier i el major de l’exèrcit, François d’Arlandes. El vol va durar uns 25 minuts i va recórrer una distància d’uns 10 quilometres aproximadament. Va ser el primer cop a la història que algú volava amb un globus aerostàtic.